El dia que descobrim els castellers xinesos i plantem el dos de vuit amb folre

Divendres 28. Avui fa una setmana que vam marxar de Valls en direcció a Shanghai, i ja s’apropa el viatge de tornada. Per fi hem pogut descansar una mica i esgarrapar unes hores per mitigar la son. Amb tot, el dia ens reserva una petita sorpresa en forma de pluja que fa que, per primera vegada des que som aquí, s’hagi de suspendre l’exhibició prevista a l’Expo de Shanghai. A canvi, ens donen lliure fins a l’hora de dinar, quan haurem de marxar cap a Hangzhou per fer una actuació castellera i quedar-nos-hi a dormir.

Tenim unes tres hores per seguir comprant, per visitar nous temples, per descansar a l’hotel, per tombar, per provar nous plats de la cuina local... però uns quants ens decantem per uns massatges que fan al carrer de darrere mateix de l’hotel. Quan hi entrem ja veiem que no ens podran agafar a tots,perquè a aquelles hores del matí encara tenen poc personal i quan s’hi posen no tenen cap pressa. Una filosofia diferent a la nostra que sempre correm per tot. A saber: una hora de massatge als peus i a les cames costa 300 yuans o, el que és el mateix, 3 euros. Si hi afegeixes l’esquena i un massatge facial, 600 yuans (6 euros), i el massatge  dura...dues hores! És un espectacle veure treballar els i les massatgistes, que de tant de practicar han desenvolupat una mena de durícies a dalt dels dits. A més, quan entres et fan seure en una mena de sofàs ronyosos que es veuen des del carrer i, és clar, només fa que passar gent de la colla fent broma.

Dinem cuita-corrents a l’hotel cap a les 14:00 i pugem a l’autobús que ens ha de portar a Hangzhou. Ens avisen que el camí és una mica llarg i que es farà pesat, i no ens enganyen. Després de gairebé tres hores per l’autopista més irregular en la què hagi viatjat mai, arribem a la fàbrica Antex, de Hangzhou, on ens han contractat i pagat bona part de les despeses de l’exhibició. El recinte és immens i recorda les antigues colònies fabrils. La gent viu dins la fàbrica, on hi ha tot tipus de serveis: rentadores industrials, menjadors, restaurants, sales de jocs, quioscos, tendes, caixers automàtics. Però el que més ens sorprèn no és això sinó el fet que quan entrem a la plaça en cercavila i a toc de gralles i timbals, ens trobem a banda i banda més de dos-cents castellers xinesos amb la camisa rosada, la faixa i els pantalons blancs. No cal dir que l’empresa en qüestió és textil. Formats com si estiguessin a l’exèrcit, ens regalen una ovació de les que tardarem temps en oblidar.

 L’exhibició a Hangzhou és la millor que hem fet per terres xineses i per primera vegada hem pogut completar tres castells de vuit. No cal dir que fer això a l’estranger és un mèrit, immens però fer-ho tant i tant lluny de casa és una fita històrica. A més, els castells avui surten brodats, tant el 3d8 amb el què obrim plaça, com el 2d8f, i també el 4d8. Després, a més, hi hem afegit el 5d7 i després dels pilars hem fet una prova de 3d9f fins a sisens que invita a l’optimisme.

Els castellers xinesos, que s’han posat a la pinya i han participat activament en cadascuna de les construccions, ens han regalat a l’acabar l’actuació un 4d6 amb el què hem flipat. Demà provaran el 3d6, i en un mes que fa que assagen, ja han provat el castell de set pisos, tot i que els va caure. Val a dir, però, que tots els seus castellers són majors d’edat, incloent-hi el pom de dalt; vaja, com una colla universitària! El corresponsal de TV3, Sergi Vicente, també comença al·lucinar amb tot plegat: aquesta Xina castellera no la coneixia! Així que no para d'enregistrar imatges i passar cròniques, ara pel Comarques, ara per l'InfoK, ara pels Telenotícies.

A l’hora de sopar celebrem dos aniversaris més i el cap de colla anuncia que si tot va bé, li agradaria provar el castell de nou demà dissabte. L’hora de l’actuació serà a les 12 del migdia, les 6 del matí a Catalunya. Així que quan la majoria de vosaltres us aixequeu, ja sabreu si hem aconseguit aquesta fita història. Bona nit Catalunya, demà més.

Com cada dia, us deixo amb algunes fotos comentades:

 El Lluís Jové 'Quinto' celebra els 42 anys en terres xineses. La canalla de la colla li ha portat un pastís i li ha cantat els anys i anys per molts anys.

El David Andreu també ha fet anys, 37 en el seu cas, i per a ell també hi ha hagut un pastís sencer.

Fent cua i descobrint què hi ha per sopar... La veritat és que tant a Hangzhou com a Shanghai ens estan tractant molt bé i amb moltes atencions.

Hi ha qui es resisteix a fer servir forquilla i ganivet i ja que som a Xina s'esforça amb els bastonets tradicionals.

El 'Busi' júnior, el timbaler més jove, és tota una atracció a la colla i a fora. Aquí concedint una entrevista per l'InfoK.

La Gemma de Vilallonga s'ha fet la mestressa de la cafeteria de Hangzhou. Resulta que havien comprat una cafetera nova de molta qualitat, però no sabien massa bé com funcionava, i la Gemma, que porta una granja al Morell, els ha fet un màsters. Per cert, el cafè boníssim!

Una foto amb el drac de Barcelona

Un altre cop toca matinar i complir un programa atapeït d’actes, però el fet de visitar llocs diferents dins de l’Expo i fora d’ella és un al·licient. Avui deixem la plaça Europa –espai on hem actuat aquests darrers dies dins del recinte de l’Expo- per anar a l’Urban Place, on hi ha els pavellons d’algunes ciutats participants, entre elles Barcelona. L’actuació serveix per anar sumant castells de vuit, aquesta vegada li toca només al 4d8, però sobretot per provar nous castellers o homenatjar-ne uns altres, la qual cosa sempre s’agraeix. El balanç és del tot satisfactori: 2d7, 3d7s, 5d7, 4d7, 3d7, vano de cinc i un pilar de cinc en silenci a la memòria de l’Emili Manresa que fa emocionar tothom, no només els castellers, sinó també als guies, delegació de Barcelona i gent del públic a la qual prèviament se’ls ha explicat perquè en aquest pilar no sonaran les gralles i perquè avui els castellers porten un braçal negre.

L’ovació final –gent de la colla inclosa- retrona per tota la plaça. És el petit homenatge que hem fet a milers de quilòmetres i quilòmetres de casa per un casteller molt estimat.

Després de l’actuació hem anat a visitar el pavelló de Barcelona on hem tornat a visionar l’audiovisual sobre els valors i els atractius de Catalunya, i entre els quals hi som un dels grans protagonistes de les imatges. A la sortida, els responsables del pavelló ens han demanat de fer una foto de grup al voltant de la reproducció del drac de Barcelona, que és la imatge que encapçala aquest post. En aquesta estona hem pogut parlar amb el Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a la Xina i amb d’altres periodistes que ens han explicat la transcendència i l’impacte mediàtic que està tenint la nostra visita, i ens tornen a explicar el capítol dels nens xinesos que la policia va aturar prop del port de Shanghai quan anaven a provar una estructura de tres pisos: “Ho hem vist per la tele, no ens ha semblat complicat i volíem provar-ho”, es veu que han dit.

A continuació hem tingut unes hores de temps lliure que en el nostre cas (un grup de deu castellers i castelleres) hem aprofitat per fer compres al metro subterrani. Encara no hi havia baixat i he quedat sorprès al descobrir que es tracta d’una petita ciutat en el subsòl, plena de comerços i serveis, i de gent que t’estira de les mànigues perquè els compris a ells al crit de “amigo” i “barato”. Hem sembla que ja ho he comentat en un altre post, però això d’haver de regatejar per tot esgota que no vegis. La gent de la colla, però, s’ha doctorat en un parell de dies i treu anoracs amb forros polars Nordface, Titanium i d’altres marques de primera fila, o bambes Nike, Adidas, texans Levi’s, etc... per 10, 12 o 14 euros. Això sí, ens ho fan suar i la compra d’una peça (que generalment fem en grup per abaixar el cost) pot durar una hora amb un seguit d’exclamacions i representacions (ara marxo, ara criden, ara traiem els bitllets, ara ens seiem a terra...).

Les compres ens han robat el dinar i ja no hi ha temps per posar-nos res a la boca fins a l’hora de sopar. Ara toca anar corrent a l’hotel per canviar-nos i fer una dutxa ràpida per anar a una de les excursions opcionals, que pel que s’ha vist, s’hi va apuntar més de mitja colla. Els reclams són la Torre Jin Mao, de 420,5 metres d'alçada i 88 pisos als quals hi accedim amb uns ascensors que corren que se les pelen (en menys de 45 segons), un creuer pel riu Huangpu i un sopar en un restaurant giratori. Els tres llocs fan estralls entre les nostres càmeres i per primera vegada tinc la sensació de ser un turista japonès per Barcelona que ho fotografia absolutament tot. El sopar és de traca i mocador. Hem pagat 25 euros pel cobert però quan veiem el buffet lliure ens adonem que serà un dels àpats de la nostra vida i no deixem escapar l’ocasió: tot tipus de marisc, carns, peixos, formatges, sushi, pastisseria (em sembla que uns quants castellers hauran de revisar-se els nivells de sucre quan tornin a casa)...

Tornem a les habitacions que és molt tard, vora les dues de la matinada, però ens comuniquen que l’endemà ens fan una concessió a l’hora de despertar-nos: no marxem de l’hotel fins les 10 del matí. Ara bé, el programa serà dens: actuació al matí a l’Expo, davant del pavelló d’Espanya, autobús i cap a la ciutat de Hangzhou, on hi ha unes tres horetes de viatge. Avui actuarem i dormirem aquí, i no sé com estarà el tema de la cobertura. En qualsevol cas, us deixo amb unes quantes fotos de la jornada d’ahir:

 Els 'Magris' al costat del drac de Barcelona, a l'Expo de Sahanghai.

Veterans a la sortida del pavelló de Barcelona.

L'Octavi, amb un tigre dissecat del pis 88 de la Torre Jin Mao.

El Kevin i la Yoli, amb un Ferrari.

L'Ignasi i el Joan, en el creuer pel riu i l'skyline de Shanghai de fons.